Riudellots de la Selva, 14 de juny de 2025
Hi ha històries que s’escriuen amb gols. Altres, amb esforç. I algunes, com aquesta, amb el cor
Ahir, en un partit inoblidable, l’equip sènior de Riudellots de la Selva va aconseguir el que fa tot just dos anys semblava un somni llunyà: l’ascens a Tercera Catalana. Però aquesta no és només la crònica d’un èxit esportiu.
És la història d’una comunitat que va creure-hi, d’un grup que mai no va deixar d’intentar-ho, i d’una llavor que va germinar amb fe, optimisme i voluntat.
La història comença el maig del 2023, quan Jan Sureda, Àlex Matei i Maxi Eransus es van asseure a les instal·lacions municipals de Riudellots amb una il·lusió compartida: crear un equip sènior a Riudellots. Feia deu anys que no hi havia futbol camp al poble, i això feia mal. Amb en Maxi ja impulsant el futbol base des del Servei d’Esports i amb el suport de Sportgest, liderat per Marc Micaló i Jaume Castelló, es va fer el primer pas.
Formar un Quarta Catalana des de zero no va ser fàcil: molts jugadors, pocs recursos i cap experiència. Però aquell dia es va plantar la primera llavor.
Amb determinació, es va formar un grup i al setembre d’aquell any es va registrar oficialment l’equip sota el nom de Sportgest Associació Esportiva. Sense entrenador disponible, Albí Rueda, el coordinador esportiu, va assumir el repte de dirigir l’equip, amb l’ajuda generosa de José Ángel Navas, entrenador de porters.
Amb molta il·lusió, es va formar un equip valent, compromès i ple d’esperança. La formació inicial va ser:
Jan Sureda Gonzalez
Martí Cabarrocas Sánchez
Alexandru Matei Matei
Eduard Riera Prat
Josep Adrià Jipa
Jordi Álvarez Ramírez
Albert Trauzettel Reig
Arnau Tarré Valero
Pol Puigdevall Rafel
Pau Molina Garcia
Arnau Planellas Teixidó
Andriy Stasyuk Druchuk
Pol Dilmé Caro
Aniol Suñer Dilmé
Marcel Nogués Palomeras
Joan Cantó Aragonès
Albert Parera-Nieto i Salas
Marc Tremosa Oliveras
Raúl Arteaga Redondo
Roc Freixes Bosch
Àlex Ramón Cruz
Cristian Marian Craciun
Kibilli Baragie Baraji
Miquel Martínez Abad
La primera temporada va ser tot cor. Un equip novell, sense referències, però amb una il·lusió desbordant. Van acabar la temporada en la 10a posició, però el més important va ser allò que es va construir: un equip, una identitat, una família. L’afició va començar a arribar. Els pares, les mares, els amics. Gent com en Constantin —pare de l’Àlex— o les famílies de Pol Puigdevall, Jan Sureda i Marcel Nogués, es van convertir en part d’aquest somni.
I amb el final del primer capítol, ja es començava a escriure el segon.
La temporada 2024-2025 va portar un nou impuls. Es va fundar oficialment el Riudellots CE, amb escut propi i l’orgull de competir amb el nom del poble. Van arribar Pablo Valente com a entrenador, Joan Payán com a preparador físic, i més endavant, en una etapa clau, Roger Roca es va incorporar com a nou coordinador esportiu, aportant ordre, visió i compromís.
La formació d’aquesta temporada:
Jordi Álvarez Ramírez
Mohammed Benomar
Jose Miguel Borrego Sánchez
Pol Bravo Poate
Francesc Casademont Roqueta
Pol Coll Casadevall
Pol Dilmé Caro
Joel Gómez Hernández
Josep Adrià Jipa
Alex Maresma Ibáñez
Iker Marín Hidalgo
Alexandru Matei Matei
Joan Nierga Planas
Marcel Nogués Palomeras
Albert Parera Nieto Salas
Arnau Planellas Teixidó
Xavi Poch Carreras
Pol Puigdevall Rafel
Àlex Ramón Cruz
Jan Ribó Ruhí
Eduard Riera Prat
Jan Sureda González
Arnau Arre Valero
Albert Trauzettel Reig
La primera volta va ser espectacular: victòries, lideratge a la classificació i un joc bonic i efectiu. Valente, Payán i Navas havien trobat la fórmula.
Riudellots vibrava amb el seu equip!
I l’afició… l’afició seguia creixent!
Clauida, Quique, Joan Bravo, els Catana, Xevi Boadas i tants altres van començar a omplir el camp dissabte rere dissabte. Però el més bonic: els nostres petits jugadors de la base van començar a veure els sèniors com a referents. S’hi acostaven, celebraven els gols com si fossin seus, somiaven en vestir aquella samarreta algun dia.
La connexió entre generacions va ser real i màgica.
El regidor d’esports, Raül Coll, i l’alcalde, Josep Santamaria, van començar a seguir de prop l’equip, i el seu suport va ser clau. Perquè aquest Riudellots no era només un equip: era el reflex d’un poble que batega al ritme de la pilota.
La segona volta va ser difícil. Els gols costaven, les lesions pesaven. L’equip va caure fins a la cinquena posició, la darrera que permetia disputar el playoff d’ascens. Però el grup no es va rendir. Mai ho va fer.
Van perdre 1-3 a casa contra el Llagostera. Les il·lusions penjant d’un fil. Però a la tornada, en una nit èpica, l’equip va brillar com mai i va guanyar 0-3. Després, van vèncer 2-1 al Montessori. I ahir, en un partit tens, empat a 0 al descans. El Montessori s’avança 1-0 i tot semblava perdut. Pròrroga. I aleshores… aquell gol. El necessari. El que va canviar la història.
Riudellots és a Tercera Catalana.
Aquest èxit no és només dels qui van jugar. És de tots els que, des d’algun lloc, van ajudar a construir aquesta història: entrenadors, directius, famílies, voluntaris, veïns. Sabem que molts noms quedaran fora, i per això demanem disculpes. Però a tots, sense excepció, gràcies.
Gràcies pel suport, pel temps, per la fe, per les idees, pels ànims.
Gràcies en nom de l’equip. Gràcies en nom de Riudellots de la Selva.
Per a alguns, la Tercera Catalana serà només un graó més. Per a nosaltres, és la nostra història. I per la nostra història, agraïm. Perquè no sabem què passarà demà, però sabem que el camí ha valgut la pena.
Força Riudellots. Ens veiem a Tercera.